Coneguda per ser la ciutat universitària espanyola per excel·lència, Salamanca ofereix al turista alguna cosa més que vida nocturna estudiantil. La seva increïble riquesa cultural i arquitectònica ens resultarà apassionant, i els seus carrers medievals ens traslladaran a una època de conte o a alguna de les moltes pel·lícules que l’han utilitzat com a escenari (1492: La conquesta del paradís o Els fantasmes de Goya, entre d’altres). Aquesta ciutat ens sorprendrà, ja que ha estat capaç de conservar allò valuós del seu passat i combinar-ho amb un present dinàmic que es projecta cap a un futur esperançador.
Ens endinsarem a Salamanca per la seva plaça Mayor, considerada la més bonica d’Espanya. És una plaça porticada construïda entre els anys 1729 i 1755 per Alberto de Churriguera. Podem comptar els seus 88 arcs de mig punt, que s’alcen sobre pilars decorats amb medallons de personatges il·lustres de la història d’Espanya. No hi trobarem tan sols turistes a la caça de fotografies de postal, ja que aquest és un lloc de trobada habitual dels habitants de Salamanca, o charros, com també se’ls coneix. La gent queda aquí per fer un cafè i xerrar, per la qual cosa, si seguim els seus passos, ens sentirem dins del ritme de la ciutat i no com a mers espectadors.
Un local emblemàtic d’aquesta plaça, on podem asseure’ns a prendre un cafè, un gelat o alguna cosa més contundent com algun dels seus sucosos embotits, és el cafè Novelty. Aquest indret era el punt de trobada on se citaven intel·lectuals de l’època per debatre sobre temes de diversa índole. Té a l’esquena més de cent anys d’antiguitat i, de fet, és l’establiment amb més solera de la ciutat. L’esperit bohemi que li van insuflar els il·lustrats que paraven per aquí no ha quedat diluït. Gràcies als actuals propietaris, s’organitzen xerrades literàries, tertúlies de qualsevol tipus i exposicions de pintura.
Els nostres passos següents es dirigiran cap al carrer Libreros, on tenim una cita amb la Universitat de Salamanca, la més antiga d’Espanya i una de les quatre més antigues del món. Sol ser un joc habitual el fet de buscar a la seva façana, d’estil plateresc espanyol, una sèrie de figures amb un significat transcendent tant per a estudiants com per a visitants. Al pilar dret s’hi pot trobar una calavera amb una granota damunt: la llegenda diu que aquell estudiant que localitzi la granota serà beneït amb èxit als exàmens; mentre que per als turistes significa que tornaran a Salamanca.
Entrarem a la universitat on, a banda de respirar saviesa de sis segles, podrem contemplar diferents sales que van pertànyer a il·lustres professors com Miguel de Unamuno o Francisco de Vitoria, entre d’altres. Si ens acostem a la capella, de sostrada mudèjar, arribarem al lloc on es conserven les restes de Fray Luis de León. Una altra joia d’aquest espai és la biblioteca, on es guarden uns 400 incunables del segle xv, a més d’una infinitat de volums i manuscrits.
Segurament, el contacte amb tant de coneixement concentrat entre les parets de la universitat, ens deu haver despertat la gana. Per descansar una estona i reposar forces anirem al restaurant La Antigua (carrer de Sánchez Barbero, 9), que està ubicat en ple centre històric, a pocs passos de la plaça Mayor. És un lloc recomanat pels mateixos habitants de Salamanca, que ofereix especialitats en arrossos de molts tipus (caldós, sec, risotto). És impressionant l’arròs amb llamàntol o el seu plat estrella: l’arròs caldós amb formatge de tetilla, pop i mango. No només el menjar és magnífic sinó que el tracte és excel·lent i l’ambient ens resultarà d’allò més acollidor, dins d’un edifici construït amb pedra de Villamayor original (la típica dels edificis antics de Salamanca) i bigues de fusta.
Ens posarem novament en marxa per la Rúa Mayor per continuar coneixent aquesta ciutat que desprèn tanta història i encant, fins arribar al carrer Compañía, on trobarem La Casa de las Conchas. D’estil gòtic, amb elements renaixentistes i mudèjars, i construïda al segle xv, és un lloc de visita obligada. Explica la llegenda, que sota una de les petxines de pelegrí de la façana d’aquest edifici es troba una unça d’or. Els més optimistes i fantasiadors somien que n’hi hagi una unça darrere de cada una de les tres-centes setanta-tres petxines.
Segons sembla, aquesta història va ser elaborada pels jesuïtes que volien aconseguir que es derruís per tenir una vista més maca de La Clerecia, per la qual cosa van llançar la faula per temptar els qui tinguessin més ànsies d’enriquir-se fent aquesta recerca. Com que en aquella època existia el costum d’amagar una moneda d’or en la construcció d’un edifici, com a símbol de bona sort, la idea del tresor amagat en aquesta façana va arrelar amb facilitat. Actualment, aquest edifici, que va ser construït amb motiu de les noces entre Rodrigo Arias i María de Pimentel, alberga una biblioteca pública.
Encara que ja hem visitat una de les universitats de Salamanca, ens falta el segon centre de coneixement de la ciutat: la Pontifícia. Es troba en el conjunt arquitectònic conegut com La Clerecia i va ser construït per iniciativa de Felip III. Aquest edifici, acabat al segle xviii, es va convertir en un col·legi de la Companyia de Jesús. Tot el complex és un monument barroc de gran bellesa, i podrem contemplar la façana principal, malgrat que, per les seves dimensions, no tinguem gairebé perspectiva per admirar tota la seva esplendor. De l’edifici que alberga avui la Universitat Pontifícia, en sobresurt l’anomenat Claustre dels Estudis, obra de García de Quiñones. Les seves gegantines columnes i els seus balcons ens oferiran una fantàstica vista d’un dels claustres més bells del barroc universal.
Abans d’acabar la nostra primera jornada turística i conèixer la nit de Salamanca, podem fer un passeig per una zona de botigues freqüentada diàriament pels charros. Per a això ens encaminarem cap al carrer del Toro, que comença en una de les cantonades de la plaça Mayor. Aquest carrer és de vianants i molt agradable, i ens permetrà concedir-nos algun caprici. Podrem visitar botigues de grans cadenes de moda, així com petits establiments amb encant, i ens fondrem amb el ritme normal d’aquest espai tan concorregut.
Mentre passegem i tornem al centre antic de la ciutat, potser començarem a sentir música. Segurament es tractarà de la tuna de la Facultat de Medicina, i ens trobarem davant d’un espectacle digne d’admirar i gaudir. Salamanca és famosa també per les agrupacions de tunaires que surten pels carrers a conquistar el cor de les dones que els permetin rondar-les, interpretant temes musicals del folklore europeu i hispanoamericà. Les vestimentes antigues, pròpies d’aquestes germandats d’universitaris, resulten molt atractives i solen sorprendre els qui no les han vist mai. Quan acabin de cantar, passaran una pandereta perquè els donem “la voluntat”, en agraïment a la seva actuació.
Al capvespre, Salamanca mostra una altra cara de la ciutat. Els monuments i edificis que hem vist durant el dia reneixen de forma majestuosa ajudats per una càlida i molt cuidada il·luminació. Pot ser, fins i tot, que ens perdem per aquests carrers empedrats i tinguem la sensació que, a la següent cantonada, ens toparem amb algun personatge de novel·la. Però podem estar tranquils perquè la nit de Salamanca es caracteritza per la quantitat de gent que hi ha al carrer, que la converteix en un lloc ple de vida i diversió.
Per sopar, ens dirigirem al restaurant Ruta de la Plata, també conegut com El Patio Chico (carrer Meléndez, 13), situat molt a prop de la Universitat Pontifícia. És un lloc molt acollidor, decorat amb estil barroc, que ofereix una gran varietat de plats casolans a la seva carta. Les racions són abundants i podrem degustar plats típics de Salamanca: samfaina, patates meneás, paella, mongeta tendra, espàrrecs amb dues salses, consomés i sopes, i amanides variades. A més, hauríem de tastar les graellades o les carns a la brasa, tan típiques de la gastronomia d’aquesta zona.
En acabar de sopar, hem de viure una mica la marxa universitària que podrem veure als carrers de tot el centre de la ciutat. Ens resultarà fàcil trobar bars i pubs per prendre una copa, perquè el moviment de la gent ens anirà portant als locals més concorreguts. Disposarem d’una varietat de llocs amb estils ben diversos. Un lloc molt agradable és el Cafè Bar Mustang (carrer Escultor Martínez Montañés, 3), on la decoració està basada en el mític Ford Mustang. Té una terrassa allunyada del soroll on podem prendre des de cafès especials a copes de tot tipus. Té molt bona música i és un lloc perfecte per acabar relaxadament després d’un dia tan intens.
Salamanca és una ciutat molt especial, segons que hem pogut comprovar durant la jornada anterior. També és excepcional perquè té dues catedrals, fet que la converteix en una ciutat pràcticament única. Aquesta circumstància es va produir en construir la Catedral Nueva de la Asunción de la Virgen (carrer del Patio Chico, 4), seu de la diòcesi de Salamanca, al costat de la Catedral Vieja de Santa María. Es necessitava una basílica, de dimensions més grans que l’existent, que pogués acollir la població creixent de la ciutat universitària. La idea inicial va ser destruir el vell edifici religiós un cop que la nova catedral s’hagués acabat, però finalment es van mantenir totes dues.
Començarem per la Catedral Nueva, d’estil gòtic i amb detalls barrocs, a la qual podem accedir de forma gratuïta, i buscarem en el flanc esquerre de la porta de Rams la figura esculpida d’un astronauta. Aquest detall modern, dins d’una façana farcida de figures religioses i detalls vegetals, és una llicència artística que es van permetre els restauradors com un senyal a la modernitat del segle xx. Un cop a dins, després de recórrer la immensa planta de més de 100 metres cal mirar cap amunt i gaudir de l’espectacle d’aquest impressionant edifici farcit de vidrieres.
La Catedral Vieja, per al claustre i museu de la qual haurem de pagar una entrada, té planta de creu llatina amb tres naus i tres absis, dos d’ells d’arc apuntat, i presenta una sòlida robustesa més semblant a la d’una fortalesa. L’interior restaurat és d’una enorme bellesa i les exposicions que ofereix el museu solen ser d’interès històric i artístic sense que necessàriament tinguin a veure amb el tema religiós.
En aquesta segona jornada de recorregut de Salamanca, podem fer-nos dos plantejaments ben diferents de cara al dinar. Podem anar-nos-en de tapes, com fan molts charros i universitaris (que de seguida integren aquests costums en el quefer diari), i passar de bar en bar tastant aquestes petites racions de plats típics, amb cada beguda que demanem. Però si estem cansats de caminar, podem buscar un bon restaurant per relaxar-nos asseguts per reposar forces. El restaurant Chez Victor (carrer d’Espoz y Mina, 26) és molt famós a Salamanca i no ens defraudarà. Està especialitzat en la més deliciosa cuina francesa. És ideal per als romàntics ja que està completament decorat de forma rústica i acollidora. I una cosa molt peculiar: compten amb una espectacular col·lecció d’ampolles amb terra de tot arreu del món.
Arriba la tarda i el final d’aquests dos dies de ruta. I quina millor manera que acomiadar-nos d’aquesta ciutat amb una imatge de pel·lícula gravada a les retines… Si anem a l’altre costat del riu Tormes travessant el pont romà, podem passejar per la ribera i observar la ciutat des d’una perspectiva privilegiada. Aquesta imatge, unida a la calma d’aquesta zona i al so de les aigües del riu, ens proporcionaran la millor combinació d’elements per guardar-ne un record meravellós. A aquesta foto, plena de sensacions, hi recorrerem per voler tornar a visitar la ciutat de Salamanca.
Segueix-nos a:
abertis autopistas España, SAU - avinguda del Parc Logístic, 12-20 - 08040 Barcelona - Atenció al client 24h 902 200 320
