La capital espanyola es caracteritza per ser una ciutat en què es pot trobar de tot i a qualsevol hora. No arriba a ser com Nova York (la ciutat que no dorm mai), però s’hi acosta força. Tant en extensió com en oferta cultural i gastronòmica, Madrid té molt per oferir als turistes que la coneguin per primera vegada. En les pròximes 48 hores intentarem acostar-nos a aquells punts emblemàtics de coneixement obligat, i així emportar-nos una foto panoràmica per anar completant en futures visites.
Sortint a primera hora del matí, podem començar el dia amb energia esmorzant en algun dels bars típics del centre de Madrid. Al número 2 de la plaça de Jacinto Benavente trobarem el bar del Mestre Xurrer. Depenent del dia, podem quedar-nos a la terrassa i prendre una xocolata o un cafè amb llet amb una ració de xurros acabats de fer. Amb aquesta dosi de combustible, estarem preparats per començar el nostre recorregut.
Una ruta per Madrid està marcada per la visita a l’anomenat Triangle de l’Art, format per tres museus de conegut prestigi internacional, com són el Thyssen, el Prado i el Reina Sofia. El Museu Thyssen conté una part de la col·lecció d’art de la família Thyssen-Bornemisza. És una pinacoteca espectacular, on podrem veure l’evolució de la pintura europea, des del gòtic fins al segle xx. El Museu del Prado no necessita presentació i les seves dimensions només permetran fer un passeig per alguna de les seves increïbles sales, si és que volem veure una mica més de Madrid.
El Museu Nacional d’Art Reina Sofia no tan sols és important per les obres que conté sinó que també ens cridarà l’atenció el seu edifici. L’estructura principal del museu és l’antic Hospital General, que fou salvat de la demolició en ser declarat edifici protegit. En aquesta edificació clàssica, dissenyada pels arquitectes José de Hermosilla i Francisco Sabatini, se li van afegir unes estructures de vidre amb ascensors per les quals es puja a les sales. Aquesta renovació, duta a terme per l’arquitecte francès Jean Nouvel ha atorgat a l’edifici una imatge moderna i dinàmica. No podem anar-nos-en d’aquest últim museu sense visitar la sala on hi ha exposat el Guernica de Picasso.
Hem passat un matí recorrent llocs de gran envergadura arquitectònica i cultural. I estarem cansats i amb ganes d’asseure’ns una estona per intentar assimilar tot el que hem estat contemplant. Amb aquest objectiu en ment, anirem caminant al bar El Brillante (carrer de l’Emperador Carlos V, 8) a menys de cinc minuts del Museu Reina Sofia. Aquest establiment és un clàssic dels entrepans de calamars, que haurem de tastar acompanyats sempre d’unes canyes ben tirades i fredes. El que és típic és menjar a la barra, però, si està molt ple i preferim un lloc més tranquil, sempre podem demanar-lo per emportar amb unes llaunes de cervesa o algun refresc, i acostar-nos al Reial Jardí Botànic, a l’altre costat de la Castellana. Ens sentirem com fent un picnic enmig d’aquesta gran urbs que és Madrid, en un entorn privilegiat i ple de racons d’espectacular bellesa.
Si amb l’entrepà no ens hem quedat prou tips, podem pujar pel carrer Atocha fent un passeig i acostar-nos fins a la plaça de Santa Anna, on trobarem el famós Teatre Espanyol. Aquesta plaça és plena de terrasses on podrem asseure’ns a fer unes tapes. Per exemple, podem picar a la Cerveseria de Santa Ana o tastar una de les cerveses de Naturbier, on fabriquen una marca pròpia i hi ha aixetes a les taules per servir-se’n un mateix. També ens podem prendre un cafè al Cinco Jotas i reposar el que hem menjat per reprendre la tarda de visita del centre madrileny.
És hora de prosseguir, per la qual cosa baixarem pel carrer de les Carretas fins al centre neuràlgic de la ciutat: la Puerta del Sol. En aquesta gran plaça, vista per tots els espanyols la nit del 31 de desembre a través de la televisió, podrem veure de prop la famosa façana de la Casa de Correus i el rellotge que ens indica el canvi d’any. Davant de la seva gran porta, podem fer fotos també del quilòmetre zero, des d’on es mesuren totes les carreteres nacionals. Amb les últimes obres fetes a la plaça, ens trobarem un espai més obert i pensat per al vianant. És de compliment obligatori la foto al costat de l’estàtua El Oso y el Madroño, emblema de la ciutat, i la del cartell publicitari d’El Tio Pepe, sobre l’edifici que es troba darrere.
Passejar per tota aquesta zona no resultarà gaire fàcil ja que, tant la plaça com els carrers adjacents, solen estar plens de gent a tota hora, del dia i de la nit. Però, amb paciència, ens acostarem fins a la carrer Mayor per arribar a la plaça Mayor. En aquesta plaça, on Pepe Isbert va perdre en Chencho, el petit de La gran família, es munten al desembre les paradetes de venda d’articles típics nadalencs. Durant la resta de l’any, els caps de setmana es munten parades per a col·leccionistes de segells i monedes pels porxos de la plaça. Els turistes que arriben fins aquí solen agafar mapes de la ciutat al punt d’informació turística, i aprofiten per prendre un refresc o menjar alguna cosa en alguna de les terrasses que hi ha parades. És particularment bonica la decoració de la façana de La Casa de la Panadería, feta per Carlos Franco amb personatges mitològics com Cíbele, Prosèrpina, Bacus o Cupido, relacionats amb la història de Madrid i de la mateixa plaça. Tampoc no ens podem perdre l’Arco de Cuchilleros, l’entrada a la plaça Mayor més famosa de les nou que té.
Abans d’acabar la visita per aquesta part del centre històric de Madrid, farem una parada al renovat Mercat de San Miguel. Per arribar a aquest bonic espai, reprendrem el carrer Mayor fins arribar a la plaça de San Miguel. La rehabilitació s’ha dut a terme mantenint l’estructura original però dotant l’edifici de la climatització necessària perquè resulti un espai acollidor a l’hivern i fresc a l’estiu. No només disposa de les parades convencionals de peix i marisc, fruites i verdures, o embotits, sinó que també tenim diverses barres per degustar tapes de disseny o unes senzilles ostres acompanyades d’un bon vi.
Per sopar a Madrid, podem optar per anar de canyes per diferents bars del centre, on menjarem convidats per la casa a base de tapes, o bé acostar-nos a algun restaurant abans de sortir a conèixer la nit madrilenya. Si optem pel segon pla, podríem allunyar-nos del centre i dirigir-nos al barri de Salamanca on trobarem més tranquil·litat. El restaurant Pandelujo (carrer de Jorge Juan, 20) és un lloc que ens ajudarà a oblidar-nos de l’enrenou del dia i ens podrem relaxar en una de les seves taules, des d’on contemplarem el jardí d’aigua que tenen a la part de darrere. El so de fonts i unes llums suaus de LED facilitaran la tasca i podrem respirar fondo i demanar alguna cosa de la seva carta. Podem regar l’àpat amb Les Terrasses (2004) un vi del Priorat del celler d’Álvaro Palacios que ens resultarà deliciós. Ens podem deixar aconsellar amb uns entrants i triarem algun segon plat tan saborós com la ventresca de tonyina al carbó, les albergínies cruixents amb humus i mel de canya o l’hamburguesa de presa ibèrica al carbó. Com a colofó, podem demanar alguna de les seves postres com el sandvitx d’arròs amb llet o la safata de catorze fruites.
Si, després del sopar, tenim energia per prendre alguna copa, podem acostar-nos a la zona de Malasaña on trobarem molts locals de moda. La Via Láctea (carrer de Velarde, 18) és un clàssic d’aquesta zona; té decoració dels 70 i la música és variada. Al Café de la Palma (carrer de La Palma, 62) fan concerts molts dies a partir de les 22 h i resulta un lloc molt agradable per acabar la nit.
Podem començar el nostre segon matí esmorzant tranquil·lament al Café de Oriente mentre contemplem el Palau Reial. Aquest lloc, no subjecte a l’enrenou del dia a dia de la ciutat, s’emmarca en el Madrid dels Àustria, i ens oferirà la cara noble de la capital. La visita al Palau d’Orient (com també s’anomena el Palau Reial) és de compliment obligatori i ens enamoraran les seves diferents estances. Ens quedarem sense paraules en contemplar la volta del Saló del Tron, decorada amb frescos del segle xviii. També té un especial pes històric la Reial Armeria on es mostra una col·lecció excepcional d’armes i armadures. I, finalment, si volem traslladar-nos mentalment a una altra època, podem fer un passeig pel Camp del Moro: els bells jardins que es troben darrere del palau. Caminant per les seves 20 hectàrees ens oblidarem que som a la capital de l’Estat.
En tornar dels jardins, ens dirigirem a visitar un edifici religiós molt significatiu com és la catedral de l’Almudena, la seu episcopal de la diòcesi de Madrid. És un temple d’exterior neoclàssic i interior neogòtic. Està situada a la plaça de l’Armeria i resulta imponent amb els seus 73 metres d’altura. Com a dada curiosa, hem de saber que és l’única catedral de tot Espanya que va ser consagrada per un Papa: Joan Pau II el 1933.
Si continuem caminant pel carrer de Bailén, arribarem a la Reial Basílica de San Francisco el Grande, un temple catòlic que va albergar les restes de Calderón de la Barca fins al 1874. Darrere de l’edifici es troben els famosos Jardins de les Vistillas, que ens permetran contemplar en un sola ullada la Casa de Campo, la Catedral de l’Almudena o la carretera d’Extremadura. Aquesta serà l’última visita que farem abans de ficar-nos de ple en l’ambient del barri de La Llatina.
Portem tot el matí caminant, però haurem d’esperar una estona més per descansar, ja que hem d’anar de tapes per aquest barri que desprèn vida a cada pas. Ens acostarem a la sidreria La Burbuja que Ríe (carrer de l’Ángel, 16) on amb una ampolla de sidra tastarem els seus pebrots de Padrón, els seus remenats o les seves croquetes de cabrales. Tot deliciós. Podem picar alguna cosa més o dirigir-nos directament a un clàssic de Madrid: Casa Lucio (Cava Baja, 35). En aquest establiment, que va obrir les seves portes el 1974, podrem menjar els seus famosos ous estrellats, una bon cocido madrileny o uns callos, assaborint amb el menjar l’ambient típic d’un lloc amb solera.
La nostra visita a Madrid està arribant a la seva fi, però per emportar-nos una imatge reposada i no ennuegar-nos amb tots els plats ingerits, farem un passeig pel pulmó de la ciutat: el parc del Retiro. Amb les seves 118 hectàrees, aquest espai obert és molt utilitzat pels madrilenys no tan sols els caps de setmana, en què el visiten les famílies, sinó durant tota la setmana per desconnectar del soroll mundanal. A l’estany hi podem llogar una barca i deixar-nos gronxar mentre escoltem de fons algun músic ambulant. En algunes zones, munten les seves parades artesans i vidents, i no hi falta algun titellaire que embruixa els més petits. Veurem també una de les poques escultures del món en què es representa el dimoni: la Font de l’Àngel Caigut. Resulta inquietant malgrat que és d’una gran bellesa. Si continuem passejant, arribarem al Palau de Vidre, construït amb motiu de l’Exposició de les Illes Filipines el 1887, és un edifici espectacular on actualment s’hi fan exposicions d’art contemporani. Encara que no tinguem sort i no hi hagi cap exhibició a l’interior, ens emportarem una bella imatge de Madrid veient com arriba el capvespre a través dels seus vidres.
Segueix-nos a:
abertis autopistas España, SAU - avinguda del Parc Logístic, 12-20 - 08040 Barcelona - Atenció al client 24h 902 200 320
