Cantabria

Mar, valls, muntanyes.

Tot això i molt més ho té Cantàbria, una comunitat que es recorre de forma plàcida i tranquil·la. Una terra de gran riquesa històrica, cultural i gastronòmica. A més dels seus increïbles paisatges, entre els més bells d’Espanya. Des del port de Castro Urdiales fins al telefèric de Fuente Dé, ens espera una ruta inoblidable.

1a MATÍ

1a MATÍ

09:00 h. La Costa Maragda

Comencem a Castro Urdiales, a un pas del País Basc. Per començar, gaudim d’una de les estampes més reconeixibles de Cantàbria: sobre el port pesquer, el penyal on se situen l’església gòtica de Santa María (segle XIII), les restes de l’església romànica de San Pedro i el castell-far. 

A través de la N-634, seguim una ruta de prats verds i cingles sobre el Cantàbric que porta fins a Laredo, el principal nucli turístic de la Costa Maragda. La Puebla Vieja és una xarxa de sis carrers de passat medieval amb cases senyorials, restaurants i bars de tapes. Coronant-la, l’església gòtica de Santa María de la Asunción (segle XIII). Per al turista, la gran atracció de Laredo són les seves platges, en especial La Salvé: cinc quilòmetres de sorra blanca protegits del mar. A l’altre banda de la badia, el Monte Buciero i la localitat pesquera de Santoña.

 

11:00 h. Una ruta fins al mar

Creuem pels aiguamolls que constitueixen la Reserva Natural dels Aiguamolls de Santoña, Victoria i Joyel. Santoña es va fer famosa pel valor dels seus mariners i pel sabor de les seves anxoves. Aquest ambient encara es respira al port pesquer. Al fort de San Martín, al final de la platja, comença una ruta de senderisme que porta fins a la Bateria de San Felipe. Des d’allà, la panoràmica, amb les roques precipitant-se al mar en caiguda vertical, és una de les millors de Cantàbria.

 

13:00 h. Cuina i escola

Agafem l’Autovia del Cantàbric. A Hoznayo, ens desviem cap a Villaverde de Pontones. Allà, en una casa-palau de pedra del segle XVIII, es troba El Cenador de Amós. El xef Jesús Sánchez hi ha construït un temple del bon menjar, amb creacions i un menú degustació que han merescut una Estrella Michelin.

Mar, valls, muntanyes.

Tot això i molt més ho té Cantàbria, una comunitat que es recorre de forma plàcida i tranquil·la. Una terra de gran riquesa històrica, cultural i gastronòmica. A més dels seus increïbles paisatges, entre els més bells d’Espanya. Des del port de Castro Urdiales fins al telefèric de Fuente Dé, ens espera una ruta inoblidable.

1a TARDA

1a TARDA

15:30 h. Cap a les altures de Campoo

Afrontem l’etapa més llarga de la nostra ruta. Són 90 quilòmetres fins a Reinosa. Aquesta població ha estat durant segles lloc de pas entre Cantàbria i Castella. La Plaça de l’Ajuntament i la Plaça d’Espanya congreguen els principals edificis, com l’església de Sant Sebastián i el Centre Cultural La Casona. Aquest palau del segle XVIII alberga sempre exposicions interessants, moltes d’elles sobre el passat cultural de la comarca de Campoo. Un acabat de néixer Ebre divideix Reinosa en dues parts, unides pel pont de Carles III. 

Després de recuperar el cotxe, agafem la CA-183 en direcció a Brañavieja. A quatre quilòmetres hi ha Fontibre, on se situa el naixement de l’Ebre. És un paratge de postal: aigües cristal·lines envoltades d’arbres i sotabosc enmig de la naturalesa. Els científics han comprovat que l’Ebre neix més a dalt, com el riu Híjar, però les seves aigües es filtren i desapareixen fins que broten de nou en aquest punt. 

Ens dirigim ara a Julióbriga. Ciutat romana i Museu Domus, a Retortillo. Les ruïnes estan situades sobre un turó que domina el grandiós Embassament de l’Ebre. Podem conèixer a fons la seva història gràcies a la reconstrucció d’una casa romana. Després podem passejar lliurement pel jaciment arqueològic.

 

18:00 h. La màgia del Paso

Sortim de Campoo, per la N-623, en direcció a la Vall de Turienzo. Aquí, el riu Paso salta entre roques i pedregars. És un escenari excel·lent per a la pesca de la truita i el salmó. A Puente Viesgo ens trobem amb el Gran Hotel Balneario. Aquest establiment porta més d’un segle tractant els clients amb les propietats de les seves famoses aigües. Res millor que provar els circuits del Templo del Agua (tel. 942 59 80 61). També podem visitar les coves de Monte del Castillo, una de les millor conservades de l’extraordinari paleolític càntabre.

 

19:30 h. La capital ens espera

Acabem el dia a Santander, a menys d’una hora en cotxe. Reconstruïda completament després del gran incendi del 1941, és una ciutat moderna i acollidora. Des de l’Ajuntament, seguim el seu carrer més conegut, el Paseo de Pereda, fins a l’animada zona de Puertochico. Al fons veiem la silueta del Palacio de la Magdalena. Es va construir el 1912 per subscripció popular com a regal al rei Alfons XIII. Val la pena passejar pels seus jardins a qualsevol hora. Ofereixen unes vistes excepcionals sobre la ciutat i les platges d’El Sardinero, on es van produir els primers “banys d’onada”, el 1847. També podem perdre’ns per l’eix comercial de la ciutat, format pels carrers de Juan de Herrera, Lealtad, San Francisco i Isabel II.

 

20:30 h. Tot un clàssic

Després de les compres, res millor que un bon sopar. Optem per Zacarías, un clàssic de la cuina càntabra. La seva situació és perfecta, a Puertochico. Ens espera un ambient acollidor. Els seus plats són, sobretot, saborosos: uns pebrots farcits de llagosta, per exemple. 

En sortir, ens trobem directament en una de les zones més animades de Santander, la plaça de Cañadío. No és difícil trobar un bon local per prendre alguna cosa. Els santanderins recomanen Blues, a la mateixa plaça. També podem anar a les terrasses de Castelar, amb vista a la badia.

2n MATÍ

2n MATÍ

09:00 h. Santillana, insuperable

Rebem el dia en un dels pobles més bonics d’Espanya: Santillana del Mar. La vila de les tres mentides (no és santa, ni plana ni té mar) és un museu d’història a l’aire lliure, amb imponents cases senyorials dels segles XIV a XVIII que llueixen els escuts de les famílies que els van construir: Barreda-Bracho, Bustamante, Velarde, Quirós... A la Plaza Mayor hi ha la Torre de Don Borja, seu de la Fundación Santillana, i la Torre del Merino. Al final del passeig, la Col·legiata de Santa Juliana. Aquesta joia del romànic va ser construïda al segle XII, encara que va ser renovada amb posterioritat. El retaule major, la pila baptismal o el sepulcre de Santa Juliana, del segle XV, rivalitzen amb el claustre, de la fi del segle XIII. La decoració dels seus capitells és un veritable llibre de pedra amb la millor iconografia de l’art romànic.

 

11:00 h. L’empremta del passat

A només dos quilòmetres de Santillana s’ubica el Centre d’Investigació i Museu d’Altamira. La famosa cova d’Altamira, descoberta accidentalment el 1868, va estar habitada al Paleolític Superior, entre fa 22.000 i 13.000 anys. Els seus habitants van crear la Capella Sixtina de l’art rupestre: la Sala de Policroms. Al sostre s’arrepleguen figures increïblement reals i expressives de cérvols, senglars, una cérvola, un cavall… Per evitar el deteriorament de les pintures, la cova està tancada al públic. Però no importa. Al Museu, a més d’una exposició permanent i tallers de Prehistòria, podem visitar la Neocova, que reconstrueix amb fidelitat exacta la famosa sala. Continua sent impactant.

 

12:00 h. L’empremta catalana de Comillas

Arribem de nou el litoral a Comillas. Aquest petit poble de pescadors va canviar el seu destí després de l’èxit del seu fill pròdig, Antonio López. Va acabar per ser l’home més ric d’Espanya, amic i conseller personal d’Alfons XII, a qui va convidar a estiuejar a Comillas el 1881. L’arribada de la cort va causar un gran impacte. Els poderosos de la zona van contractar els millors arquitectes per construir els seus palaus. Van destacar els mestres catalans, entre ells Antoni Gaudí. Va ser el responsable del Capricho, una residència d’estiu que ara és un restaurant (www.elcaprichodegaudi.com). Meravella per la seva estètica, la seva esvelta torre i la seva decoració de ceràmica amb motius vegetals. Joan Martorell va firmar el Palacio de Sobrellano (culturadecantabria.com/sobrellano), residència privada d’Antonio López, i la Capilla-Panteó annexa (1881-85). Josep Llimona va deixar la famosa escultura de L’àngel exterminador al cementiri de la localitat.

 

13:00 h. Parada i fonda en San Vicente

Entrem al Parc Natural d’Oyambre. És un entorn natural amb aiguamolls i platges de sorra blanca que creuem de camí cap a San Vicente de la Barquera. Arribem a aquesta vila marinera després de travessar la ria del Rubín pel Puente de la Maza, un monument de 32 arcs construït al segle XV, encara que el pont actual va ser gairebé totalment reconstruït durant el regnat de Carles III. El perfil de San Vicente està dominat per l’Església de Santa María de los Ángeles, obra del gòtic muntanyès, i pel Castillo, del segle XII. A les esquenes de San Vicente veiem les moles granítiques dels Picos de Europa. 

Al barri antic, busquem un bon establiment per menjar. Obert el 1941, el restaurant Maruja (Avenida del Generalísimo, s/n, tel. 942 71 00 77) està especialitzat en peixos i mariscos frescos del Cantàbric, presentats de forma original i creativa.

2a TARDA

2a TARDA

15:00 h. El curs del Deva

Des de San Vicente arribem a Unquera, a la desembocadura del riu Deva, a la frontera amb Astúries. És coneguda pels seus dolços, les corbatas. Seguim el curs del Deva cap a l’interior. Ens trobem al congost de La Hermida, l’única via d’accés a la comarca de la Liébana. Bona part del camí transcorre per terra asturiana, amb la carretera N-621 encaixonada entre parets de roca. 

Podem fer una parada per visitar l’Església de Santa María de Lebeña. El temple original data del segle X i és la millor mostra del preromànic a Cantàbria. Després va ser alterat seguint altres estils, com el mossàrab, fins a crear un conjunt admirat pel seu equilibri.

 

16:30 h. Poble entre ponts

Al final del congost, el terreny s’obre i arribem a Potes. Segons la tradició, deu el seu nom als ponts que travessen el curs del Deva i del Quiviesa, que s’uneixen en aquest punt. És un poble de gran activitat, tant pel turisme com per la seva condició de capital de la comarca. Si podem, no s’ha de perdre el mercat setmanal (els dilluns). Podrem comprar excel·lents productes locals, com mel o llegums. També organitza sis fires de bestiar a l’any. L’edifici més important és la Torre del Infantado (centros.culturadecantabria.com). Va ser erigit al segle XV com a símbol de poder dels Mendoza. Avui, després d’una profunda rehabilitació, és un centre cultural. Acull una exposició permanent dedicada al famós monjo Beato de Liébana.

Per conèixer l’obra clau del miniaturisme medieval sortim en direcció al Monestir de Santo Toribio de Liébana, a dos quilòmetres. És un gran exemple de gòtic cistercenc. La decoració és sòbria i solemne. A l’interior guarda el reliquiari amb el Lignum Crucis. Segons la tradició canònica, és el fragment més gran de la creu en què va ser crucificat Crist que es conserva al món. Fa 63,5 per 39,3 centímetres. Sembla ser que hi va ser traslladat al segle VIII, juntament amb les restes del bisbe Toribio de Astorga. També va ser a Santo Toribio, al voltant del 776, quan un monjo conegut posteriorment com a Beato de Liébana va recopilar i va il·lustrar els Comentaris a l’Apocalipsi. Aquesta obra, amb unes il·lustracions extraordinàries, va ser de gran importància a l’Europa cristiana. Es van produir desenes de còpies, que es van repartir per tot el continent. Al monestir hi ha una completa exposició amb facsímils d’aquestes il·lustracions.

 

18:00 h. Els Picos de Europa

Passem Cosgaya i Espinama fins que, de cop i volta, la carretera acaba. Les parets de roca ens indiquen que més enllà s’estén el Parc Nacional dels Picos de Europa Deixem el cotxe i agafem el telefèric de Fuente Dé. Recorre un desnivell de 753 metres fins al Mirador del Cable, a 1.823 metres d’altura. La vista des del mirador, que s’endinsa sobre el buit, és excepcional. 

Depenent de l’hora i del temps, que sempre és molt canviant, se’ns presenten diverses opcions. Podem conformar-nos amb la increïble panoràmica mentre prenem alguna cosa al restaurant El Cable. O realitzar una excursió a peu per les pastures d’Áliva, fins al Chalet del Rey, usat per Alfons XIII, o l’Hotel-Refugio de Áliva. Si tenim temps i forces, fem la ruta completa fins a Espinama, en un trajecte sense dificultat, sempre en descens. Com la ruta acaba a la carretera, haurem de tornar a cobrir els quatre quilòmetres fins a l’aparcament, o pregar a una ànima caritativa que ens porti.

En qualsevol cas, tornarem a Potes per acabar les nostres 48 hores a Cantàbria de la millor manera possible. Per exemple, davant d’un cocido de Liébana al restaurant El Refugio (Obispo, 6, tel. 942 73 10 28).

 

Més informació
Descobreix les nostres propostes d'escapades
  • Santander

    Santander

    La combinació perfecta per gaudir d'un espai relaxant i cultural a parts iguals.
  • Asturias

    Astúries

    La seva diversitat de paisatge i una costa molt pròxima a l’alta muntanya formen una intensa combinació.