L’Algarve i la Costa de la Plata

Portugal

A poques hores en cotxe, el país veí promet tresors amagats, fortaleses, fèrtils valls, platges precioses, balnearis, camps de golf i animats pobles de pescadors per gaudir d’una merescuda escapada. Mentre que al sud, la costa de l’Algarve s’ha convertit en un de les principals destinacions del Mediterrani sabent conservar el seu sabor tradicional, al centre, la Costa de la Plata ofereix espectaculars badies, arquitectura i patrimoni històric.

1r MATÍ

1r MATÍ

9 h. Més de cent platges per elegir

Amb 69 banderes blaves, l’Algarve és un paradís per a amants del sol, el mar i els esports a l’aire lliure: vastos arenals, recòndites cales de roca, animats centres costaners, glamour… El ventall de possibilitats és generós. Les precioses cales de sorra daurada d’Albufeira han convertit a aquest antic poble de pescadors en un dels centres turístics per excel•lència del sud de Portugal. Des de la popular Praia de Sao Rafael fins a la Praia da Oura, la costa està esquitxada de petites cales i anses d’aigua cristal•lina, protegides per immensos penya-segats de roca rogenca. Una de les més populars és la Praia dos Vaixells, també coneguda com la Platja dels Pescadors, on l’arribada dels mariners en les seves barquetes de colors creen una estampa pintoresca. Cap a l’oest, el paisatge es torna escarpat. Destaca Carvoeiro, envoltada de cases d’estil àrab, i les evocadores formacions rocoses de les cales d’Algar Seco. La Praia da Rocha, al poblet romà de Portimão, és una de les més fotografiades.

 

11 h. Recórrer en vaixell les grutes de Ponta da Piedade

Els mars salvatges i les aigües espumoses de la Costa Vicentina, especialment la Praia da Figueira, s’omplen d’aficionats al surf i al busseig. En contrast, a la localitat de Lagos, la bellíssima Praia da Dona Ana, a la qual s’arriba caminant en mitja hora, és una badia d’aigües tranquil•les i transparents. Als seus voltants, crida l’atenció la quantitat de cales, arcs i grutes que s’estenen per aquest agrest litoral, des del promontori Ponta da Piedade fins a Luz. Des del far de Ponta da Piedade es poden fer excursions a peu pels penya-segats per observar les fantàstiques formacions rocoses esculpides pel vent. Una altra opció és pujar a la barca d’algun pescador per donar un passeig marítim i explorar-les des de l’aigua.

1a TARDA

1a TARDA

14 h. Faro, la capital de l’Algarve

No es pot passar per alt la capital de la regió. L’atractiva ciutat emmurallada de Faro i el centre es poden recórrer fàcilment a peu per amarar-se de la cultura i la història de les civilitzacions que han passat per aquest important port mediterrani. S’accedeix al casc antic pel pòrtic àrab Arco da Vila, coronat per una talla de Sant Tomàs d’Aquino, patró de la ciutat. La Sé de Faro, la catedral, construïda als terrenys d’una antiga mesquita, és majestuosa. El mateix passa amb el palau bisbal del segle XVIII. A l’exterior de la muralla hi ha altres monuments interessants, com la barroca Igreja do Carmo i la Capela dos Ossos, una capella construïda amb ossos de monjos carmelites. S’ha de voltar per l’animada zona de vianants vertebrada per la Rua de Sant António, plena de comerços d’artesania de cuir, ceràmica, cistelleria i rajoles. Si es té l’oportunitat, és recomanable proveir-se de productes de la regió per al pícnic del migdia: pa, figues seques, formatges d’ovella, embotits picants, olives adobades, vinho verde, dolços d’ametlla i una ampolla d’amarguinha, un deliciós licor d’ametlla amarga.

 

16 h. Allunyar-se del bullici a Ría Formosa

Partint de Faro, és possible allunyar-se de l’animació turística i descobrir dues de les perles naturals de la regió. La primera és el Parc Natural da Ría Formosa (Centre de visitants a 1 quilòmetre a l’est d’Olhão), un lloc privilegiat on conèixer la fauna i la flora de l’Algarve. Es tracta d’una sèrie de salines i llacunes d’aigua salada protegides del mar per una singular cadena de dunes que aixopluga nombroses aus aquàtiques, plantes, insectes i peixos. És interessant també conèixer el gos d’aigua portuguesa, una raça en perill d’extinció que es cria aquí, utilitzada antigament per pescar. La segona són les platges desertes ubicades entre la Ría Formosa i l’Atlàntic, a les Ilhas Armona i Culatra que, amb la seva sorra blanca i aigua límpida, conformen petits paradisos. Són accessibles únicament en vaixell (tots els dies des d’Olhão, Faro i Tavira). Hi ha empreses, com Natura Algarve, que ofereixen vetllades romàntiques en vaixell a les illes amb vinho verde, maduixes i recital de poesies. També s’ha d’esmentar la infinita platja d’Ilha Tavira, la més accessible de tot el rosari d’illots: es pot arribar en transbordador o per una passarel•la.

 

19 h. Història i natura a l’interior

El viatge cap a l’interior mostra una cara ben diferent de l’Algarve. Un accidentat paisatge trufat de pobles blancs presenta una exuberant vegetació en forma de cultius de cítriques i suredes que recorden que Portugal és un important productor de suro. La zona boscosa de la Sierra de Monchique ofereix la possibilitat de realitzar agradables passejades en família o apropar-se a la ciutat balneària Caldas de Monchique. Mentre, a altres racons es poden trobar importants jaciments prehistòrics, viles romanes, fortaleses àrabs o capelles d’estil manuelí. De visita obligada són els carrers empedrats de Silves –antiga Xelb– que, sota domini musulmà, va ser una ciutat de brillants cúpules i minarets, palaus recoberts de marbre, i bressol de poetes i artesans. També, el mercat i les galeries d’art de Loulé i les fonts d’Alte, un dels pobles més bonics de l’Algarve rural. No s’ha de perdre tampoc la tranquil•la vila d’Estói, que presumeix de tenir un esplèndid palau rococó amb jardins de tarongers i rajoles, i l’assentament romà de Milreu (segle I dC).

 

21 h. Rescabalar-se en una ‘pousada’ escoltant fado

La sardina, el bacallà i la tonyina són la base del comerç pesquer i la indústria conservera de Portugal, però també l’ingredient principal de la suculenta gastronomia del sud. Tota la costa vessa de restaurants, tavernes, bars i pousadas on degustar deliciós peix fresc i marisc. Algunes especialitats de la regió són les sardines rostides, l’atum de cebolada –un filet de tonyina en un llit de tomàquet i ceba–, la cataplana de peix o carn, la caldeirada –un estofat de peix amb patata–, les lulas recheadas –calamars farcits de carn i arròs– i el guisat de xai o ensopado cordero. No poden faltar els dolços, elaborats principalment amb ametlla i figa, i les queijadas. L’Algarve és un festí per al paladar. I per a l’oïda, ja que a diversos locals toquen agradables sessions de fado, música d’esclaus africans la traducció del qual seria destí.

2n MATÍ

2n MATÍ

10 h. Sorra blanca i pobles de pescadors

Sortint de Faro, s’agafa l’autopista A-1 en direcció a les regions d’Extremadura i La Beira litoral, o lo que és el mateix, la Costa de la Plata, famosa pels seus tresors arquitectònics, la seva artesania, els seus boscos i, evidentment, les seves platges. En arribar a la localitat de Batalha, i després d’una visita a l’espectacular monestir dominic de Santa Maria da Vitória –declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco–, el viatger ha de desviar-se cap a Nazaré. Aquesta preciosa localitat pesquera conserva tot el seu sabor tradicional. No és difícil veure els pescadors i les seves dones sargint les xarxes a peu de platja, una de les més pintoresques de la regió. Val la pena agafar el funicular que porta a l’enclavament elevat de Sítio per realitzar una panoràmica del litoral. A poc més de 10 quilòmetres al sud, es troba la platja de sorra blanca Sao Martinho do Porto. Un altre port important és el de Peniche, situat en una petita península, els habitants del qual viuen de cara al mar. Una fortalesa i una muralla del segle XVI, carrers estrets i casalots de nívies façanes són els seus altres atractius.

 

13 h. Solcar els canals d’Aveiro

Abans de dirigir-se a la petita Venècia portuguesa, Aveiro, es pot fer una parada a l’animada Figueira da Foz per practicar parasaling o surf. Una mica més al nord, Praia da Mira és una preciosa vila pesquera situada entre les dunes d’una reserva natural, l’Atlàntic i la llacuna de Barrinha. Aquesta última apta per al bany. Les embarcacions avarades a la sorra dibuixen autèntiques estampes de postal. Les tranquil·les aigües de la ria d’Aveiro i la seva llacuna marina condicionen des de fa segles la vida d’aquesta localitat, de la que es creu que va ser fundada a l’època de Marc Aureli, i que va conèixer la prosperitat gràcies a les seves salines i als bacalhoeiros que pescaven a Terra Nova. La ciutat es perfila a través d’un interessant laberint de canals solcats per colorits moliceiros, petites barques per pescar que recullen les algues que s’usen després com a fertilitzant. Als dos costats del canal Central, una successió d’edificis art nouveau, un mercat de peix, el Museu d’Aveiro, esglésies i monuments. No s’ha de deixar de provar els ovos moles, una especialitat local a base de rovells d’ou dolços recoberts de sucre amb formes inspirades en el mar.

2a TARDA

2a TARDA

17 h. Un passeig per la històrica Buçaco

Un encantador jardí botànic esquitxat d’arbres gegants, capelles, coves, monestirs, llacs, miradors i fonts d’aigua cristal·lina. Això seria a grans trets el bosc de Buçaco, que creix enmig de la serra, al nord de Coïmbra. És més que recomanable oblidar per una estona el so del mar per submergir-se en aquest màgic univers que va ser lloc de retir dels carmelites al segle XVI. Es van plantar espècies portades de les colònies i avui presumeix de tenir, a les seves més de 100 hectàrees, un total de 700 espècies. Els seus camins van ser testimonis de capítols de la història de Portugal, com la batalla de Buçaco, que va enfrontar les tropes portugueses i angleses contra les franceses el 1810. Des del mirador de la Cruz Alta, s’obtenen magnífiques vistes de la Fonte Fria, una impressionant cascada alimentada per sis fonts, del Vale dos Fetus (vall de les falgueres) i, evidentment, del meravellós palau d’estil neo-manuelí construït pels últims reis de Portugal al segle XIX, avui Hotel Palace do Buçaco. Encara que ocupa l’espai de l’antic monestir, del convent original només es poden visitar els claustres, la capella i algunes cel·les. Com a guinda per al relax, no hi ha res millor que submergir-se a les aigües termals de les veïnes ciutat-balneari Luso i Cúria.

 

19 h. La universitat més antiga de Portugal

A la preciosa Coïmbra, un ha de delectar-se amb el patrimoni cultural de Portugal, destacant la seva Universitat, una de les més antigues, il·lustres i millor preservades d’Europa (va ser construïda el 1290 pel rei Dinis), i la seva sumptuosa biblioteca barroca, amb més de 300.000 llibres. L’ambient és totalment universitari al casc antic, amb bandes d’estudiants cantant fados, cremant les cintes de les seves togues per celebrar la fi dels exàmens o assaborint un deliciós plat de garrí. Bressol de reis i lloc de pas de múltiples civilitzacions, el Museu Nacional Machado de Castro acull restes arqueològiques celtes, romans, mossàrabs i cristians que testifiquen la importància que ha tingut Coïmbra en la fundació de la nació portuguesa. Entre els edificis emblemàtics està la Sé Velha (segle XII), d’estil romànic, que sembla més una fortalesa que una catedral, les esglésies de São Tiago, Santa Cruz i São Salvador i la Torre d’Anto. Finalment, al parc temàtic Portugal dos Pequenitos es pot explorar el país gràcies a les maquetes en miniatura dels seus pobles i temples.

 

HOTELS

 

RESTAURANTS
Descobreix les nostres propostes d'escapades
  • Lisboa

    Una ciutat de la qual és difícil marxar quan se la coneix de prop.
  • Andalusia suroccidental

    Un recorregut per una de les zones més belles d’Andalusia.