Top five submarinisme a España

Top five els millors destins de submarinisme a Espanya

 

Endinsar-se en els secrets del mar

Amb més de 3.000 quilòmetres de costa, és fàcil endevinar que l’Estat espanyol és un destí perfecte per als amants de la immersió esportiva. Hi ha molts punts on submergir-se i bussejar rodejats per bancs de peixos i colònies d’altres animals marins en ecosistemes molt variats. Aquests són els millors llocs per convertir-se, per unes hores, en autèntiques criatures del mar.

ILLES CIES

ILLES CIES

Illes Cies, la joia de les Rías Baixas

Aquest petit arxipèlag forma una barrera natural entre l’Atlàntic i la ria de Vigo. La seva privilegiada situació converteix el seu ecosistema submarí en una mostra de diversitat única. Parets rocoses, fons arenosos o boscos d’algues, aquí qualsevol hàbitat és possible. I en tots ells hi trobarem una riquesa paisatgística i natural que ens sorprendrà.

Les illes Cies formen part del Parc Nacional Maritimoterrestre de les Illes Atlàntiques, junt amb altres petits arxipèlags: Ons, Sálvora i Cortegada. Les illes principals són Monteagudo (la més septentrional), Faro i San Martiño, amb l’illot de Boeiro una mica més separat. A causa de l’acció de la sorra arrossegada per la ria i que topava amb l’arxipèlag, Monteagudo i Faro estan unides per la barrera arenosa de Rodas, fet que ha permès la creació d’una platja i d’una llacuna d’aigua salada, el llac dos Nenos, on es poden veure anguiles i altres peixos.

En el cas de les Cies, la gradual despoblació de les illes a partir del segle XVI, a causa de la duresa del clima i els continus atacs pirates, va tenir un efecte positiu en l’entorn natural. La indústria pesquera tampoc va acabar d’assentar-se a les illes de forma definitiva. No obstant això, l’interès turístic i l’efecte del tràfic marítim comercial de Vigo i Baiona sí que van arribar a posar en perill la seva extraordinària biodiversitat.

Les Cies són excepcionals per diversos motius. Per començar, encara que estan situades en oceà obert, encara queden sota els efectes del corrent del golf, que augmenta la temperatura mitjana de les seves aigües fins als 14 ºC. D’altra banda, formen una barrera natural a les marees que, procedents de la ria de Vigo, desplacen la seva riquesa de nutrients cap a l’exterior.

Això es transforma en una riquesa de flora i fauna submarina com en cap altra zona del litoral espanyol. Ho podrem comprovar quan arribem a alguns dels punts d’immersió recomanats, per exemple, pel Club de Busseig Illes Cies. A la part exterior de l’arxipèlag, colpejat pel furiós Atlàntic, hi predominen els fons rocosos i les espècies capaces de resistir aquest hàbitat. Als congostos verticals d’El Ruso, davant de l’illa de Monteagudo, o a El Príncipe i la badia de Monteagudo, hi veurem congres, anemones, eriçons de mar, percebes, pagellida, cabres de mar i fins i tot pops, llobarros i rèmols. Moltes d’aquestes criatures estan acostumades als submarinistes, amb la qual cosa pot ser que se’ns acostin sense cap por, així que és millor tenir preparada la càmera de fotos.

A la part interior de les Cies, la que dóna a l’entrada de la ria de Vigo, hi predominen els fons arenosos, amb espècies que han triat la seva capacitat de soterrar-se com a mètode de supervivència (navalles, cloïsses, sépies i crancs ermitans). Per bussejar-hi de ben a prop, no hi ha res millor que submergir-se a Los Ciegos (els congres i caçons es deixen veure per les escletxes), a l’illot de Viños (atenció a les rajades) i davant de l’illa de San Martiño, on les colònies de cnidaris cobreixen les parets de roques submergides i els espectaculars boscos d’algues laminarials de color terrós ofereixen aliment i protecció a centenars de petits invertebrats.

També podem bussejar fins a Os Pesos, amb zones de caiguda vertical de fins a 38 metres de profunditat, on, si tenim sort, podem veure les pedres amb osques que en el seu moment s’usaven com a llast en les embarcacions que passaven per la zona. Una altra opció és visitar algun dels bacs abandonats que ara serveixen d’improvisats hotels per a peixos i mol•luscos. En aquestes immersions ens adonarem realment de la riquesa i diversitat del fons marí de les Cies, on val la pena tornar-hi en més d’una ocasió.

FORMENTERA

FORMENTERA

Formentera, d’illa de pirates a refugi de vida submarina

Tan a prop i, a la vegada, tan lluny de la tumultuosa i cosmopolita Eivissa, Formentera és un recés de tranquil•litat, tant a terra com als fons marins. Bussejar en les seves aigües netes és un dels plaers més grans per als submarinistes, especialment en determinats punts com La Plataforma o Punta Pedrera.

La Plataforma és una de les immersions més reconegudes i sol•licitades pels aficionats al submarinisme al Mediterrani. Hi arribem des del port de La Savina, on tenen la seu les principals companyies de busseig de l’illa, com Vellmarí Formentera (tel.: 971 322 105). Aquest és l’únic port d’accés a una illa que, al llarg dels segles, va romandre despoblada durant molt de temps, sobretot a causa de la funesta acció dels pirates barbarescos, que van ser-hi ben actius fins al segle XVII. A poc a poc, l’illa es va anar repoblant però, donades les seves dimensions i el difícil accés, mai ha patit la massificació que augurava el seu èxit turístic.

A La Plataforma, a una profunditat de 30 metres, hi descobrirem uns originals derelictes (restes d’embarcacions, bacs o qualsevol artefacte fet per l’home que es troba submergit). Es tracta de Mariana, les restes d’una piscifactoria en el seu moment dedicada a la cria d’orades, que ara roman escorada (entre 11 i 32 metres de profunditat). És un dels entorns on abunden més espècies animals, que trien els seus amagatalls per plantar-hi els seus habitacles i per reproduir-se, ja que ningú els molesta. Aquí veurem congres, morenes i les imponents barracudes, que nedaran al costat nostre com si res.

Peixos, crustacis i algues es beneficien del fet que el fons marí d’aquesta zona està completament protegit ja que pertany al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (tel.: 971 301 460 / 696 349 514). Aquesta protecció ha ajudat a conservar la riquesa natural d’altres punts d’immersió i a mantenir l’excel•lent visibilitat de les seves aigües, amb un radi d’entre 15 i 50 metres de profunditat, on bussejarem sense problemes per distingir objectes, roques i animals.

Punta Pedrera és una paret en forma de penya-segat situat a penes a cinc minuts de La Savina, amb un altre derelicte convertit en habitacle de la fauna submarina: les restes de l’Hermanos Florín. Aquest arrossegador, enfonsat el 1995, està encallat en un bosc de posidònies. Altres zones d’immersió recomanables són El Arco (anomenat així per uns arcs de pedra submergits, on es pot bussejar amb tranquil•litat sense estar pendents de les marees ni de les parets amb perill de despreniment), Punta Prima (una paret que cau fins als 78 metres, on sí que hem d’estar atents a les roques i a les esquerdes, on sorprendrem més d’un crustaci), o la plataforma rocosa de La Mola. En tots ells estarem rodejats per espècies com ara molls, llagostes, pops, corbines, verades, meros… Animals que han fet seus els esculls de coral vermell i les praderies de posidònies.

Un altre lloc predilecte dels submarinistes són les coves de Punta Rasa. Es requereix un nivell d’experiència mínim per entrar-hi. Descobrirem les seves llacunes interiors, que compten amb una bombolla d’aire que ens permet treure’ns l’equip per poder respirar pel nostre compte. Estem en un marc inundat pel silenci, que quasi ressona en la cavitat, mentre observem els efectes de la llum que prové de l’exterior sobre la roca. Sens dubte, és tota una experiència.

CAP DE CREUS

CAP DE CREUS

El cap de Creus, quan la muntanya es fa submarina

Ens trobem en el punt més oriental de la península Ibèrica, on les últimes ales dels Pirineus se submergeixen en les aigües del Mediterrani. El resultat és un paratge en què les roques i l’absència de tràfic comercial s’han unit per crear un fons marí ple d’al•licients per al submarinista.

Les aigües que envolten el cap de Creus s’han beneficiat de quedar lluny de les rutes marítimes comercials habituals i dels creuers que enllacen Barcelona amb Marsella o Gènova. Això, unit a la seva escarpada orografia, ha preservat les seves aigües, que es mantenen netes i transparents. Un paisatge que se suma a la increïble oferta marina de la zona, que forma part del Parc Natural de Cap de Creus, famós per les petites cales, inaccessibles des de terra, que serveixen d’ancoratge per a les embarcacions de busseig.

El parc es divideix en diverses zones. Hem de tenir en compte que l’illa de s’Encalladora, just davant del famós far del Cap, té la consideració de reserva natural integral, així que el submarinisme esportiu està prohibit en les seves aigües. A la resta del parc, es pot fer de forma lliure i responsable, encara que hi ha zones restringides en què cal atenir-se escrupolosament a les indicacions.

La reserva del cap de Creus es divideix en dues zones: mar d’Amunt, des del cap fins a Port de la Selva, molt a prop ja de la frontera amb França; i mar d’Avall, des del cap fins al golf de Roses. Per a la primera zona, entre els millors clubs de busseig destaca el Centre d’Immersió Cap de Creus, que ens guiaran per diversos punts d’immersió, sempre senyalitzats amb boies d’amarrada, com a La Galera i Bau del Molí –prou accessibles i sense dificultats tècniques–, Bau de la Torre o l’illa de la Massa d’Or, un dels preferits dels bussejadors. Al mateix cap de Creus, zona de reserva, hi tenim indrets d’immersió com la cala Fredosa o la cala Jugadora.

Si ens decidim per mar d’Avall, ens trobem amb altres zones molt aconsellables, com la cala Montjoi (on fins l’any passat hi havia obert el famós restaurant El Bulli de Ferran Adrià), el Bau del Cap Trencat, amb les seves grutes i túnels, o la punta Falconera. No obstant això, el lloc més sol•licitat, per la riquesa de la seva fauna i flora i els seus paisatges submarins, és El Gat, a la zona protegida del cap de Norfeu i que coneixen bé els guies del Roses Sub Diving Center. El seu nom es deu a la curiosa forma que té una de les roques que emergeixen sobre l’aigua, ja que sembla un gatet tranquil•lament estirat sobre el mar. Per sota, trobem unes quantes plataformes marines que descendeixen fins a més de 40 metres de profunditat. És un descens esglaonat que ens permet observar poblacions de congres, morenes, pops, sargs, orades i moles. Un veritable petit zoològic submarí que segurament ens oferirà moments inoblidables durant la immersió.

Tota la zona submarina del cap de Creus és d’una extraordinària riquesa mediambiental, sobretot a la part més pròxima al cap, on les formacions pirinenques se submergeixen encara uns deu quilòmetres mar dins. Això fa que hi proliferin les formacions rocoses i una complexa geologia, amb caigudes de fins a cinquanta metres molt a prop de la costa. Això ha permès l’aparició d’ecosistemes singulars, amb fons coral•lígens i grans poblacions de posidònies i gorgònies (criatures amb aspecte d’arbust marí però que, en realitat, pertanyen al regne animal). Aquí és on els peixos i altres invertebrats aconsegueixen el seu aliment i troben protecció, tant dels corrents marins com dels principals depredadors. Aquestes condicions ens serviran per passar unes hores de submarinisme irrepetibles.

COLUMBRETES

COLUMBRETES

Illes Columbretes, un regal volcànic davant de Castelló

El cràter emergit d’un antic volcà s’ha convertit en un dels millors paratges per a la pràctica del submarinisme a la costa del llevant. L’Illa Grossa (Columbret Gran) és la principal illa d’aquest petit arxipèlag, però no la seva única alternativa.

Les Columbretes es troben a una distància de trenta milles marines del Grau, el port pesquer de Castelló de la Plana. Fins i tot l’oficina d’informació i reserves de la Reserva Natural de les Illes Columbretes és al Planetari de Castelló (tel.: 964 288 912), que es troba al Grau. Des d’aquí es pot coordinar la nostra visita, que haurà de seguir fidelment les indicacions dels guardes. Per exemple, cal respectar la prohibició de fer qualsevol tipus d’activitat subaquàtica a les reserves integrals del Murall del Cementiri i a l’illot del Bergantí (o del Carallot).

Així i tot, les Columbretes ofereixen moltes opcions per gaudir d’una immersió espectacular. A la badia de l’illa Grossa, l’única amb presència humana, ens adonarem fàcilment del seu origen volcànic. Som al centre del cràter circular inundat, on hi ha dos punts d’immersió assenyalats per boies d’amarrada. Un és més interior i permet un busseig més tranquil i sense corrents, ja que està protegit del mar obert. Ens ofereix excel•lents vistes sobre els fons marins d’algues laminarials, estrelles de mar i petites comunitats de pejeverdes, llagostes lluïses, morenes… Els submarinistes més avesats prefereixen el segon punt, que permet sortir cap a l’exterior, vorejant el Mascarat, una roca amb forma d’ametlla que marca el límit natural del cràter. Cal parar atenció amb els corrents que entren a la badia, per la qual cosa es requereix un esforç físic important. Ja a mar obert, ens sorprendran les parets volcàniques que cauen a pic fins a més de 80 metres de profunditat, amb la qual cosa no es veu el fons malgrat l’excel•lent visibilitat habitual en aquestes aigües.

Al nostre voltant, podrem apreciar un espectacle increïble, amb colònies de gorgònies vermelles que entapissen parets i roques, estrelles de mar, molls, verades, castanyoletes, orades, llagostes vermelles, sargs, alguna mola i barracudes i meros de grandària bona. En alguns casos, els peixos poden arribar a tocar-nos, de tan acostumats com estan ja a la presència humana. Aquest espectacle es reprodueix a les immersions que podem fer en els altres dos illots de l’arxipèlag, La Horadada i La Ferrera o Malaspina. Per això, el millor és comptar amb l’assessorament de professionals, com els del Centre d’Activitats Subaquàtiques Barracuda, que té la base al port esportiu Les Fonts, a Alcossebre.

MAR D’ALBORÁN

MAR D’ALBORÁN

Mar d’Alborán, entre el Mediterrani i l’Atlàntic

El mar d’Alborán ocupa la part més occidental del Mediterrani, quan es fa més estret fins a arribar a Gibraltar i la seva connexió amb l’Atlàntic. Prenent com a base l’illa d’Alborán, tenim al voltant el millor dels dos ecosistemes i la possibilitat d’albirar espècies marines certament espectaculars.

Ja a la superfície, ens sorprendran els salts dels cetacis que abunden a les aigües de l’Estret: dofins, caps d’olla, marsopes… Seran els nostres companys mentre decidim on submergir-nos, ja que tenim diverses opcions. Podem dirigir-nos cap a la mateixa illa d’Alborán, un illot pla, assotat pel vent, de amb prou feines 600 metres de longitud i tallat a pic, amb penya-segats que superen els deu metres sobre el mar. És la punta que ha emergit d’una serralada que s’estén uns 150 quilòmetres per sota del nivell del mar. També és l’epicentre de la Reserva Marina i de Pesca de l’illa d’Alborán. Cal parar atenció a no entrar a les zones de reserva integral.

Bussejarem en unes aigües on la temperatura varia molt poc i on, gràcies als esforços conservacionistes dels últims anys, proliferen bancs de moles, círvies, tonyines, sorells, sardines, molls i seitons. També es donen en aquesta zona els boscos d’algues laminarials, imprescindibles per a la supervivència de moltes espècies, que trobarem normalment a partir dels seixanta metres de profunditat. Algunes d’elles compten amb exemplars que en alguns casos poden arribar als cinc metres d’altura. A més, hi podrem observar poblacions de coral vermell i de gorgònies. En canvi, a causa del substrat rocós de bona part del sòl submarí, no abunden les clàssiques estampes de praderies de posidònies. Per a les immersions a l’Alborán, un bon punt de partida és Marbella, on hi ha les instal•lacions de l’empresa Oceánica Buceo (tel.: 639 155 422).

La singularitat d’aquests ecosistemes rau en el fet que a l’Alborán hi ha les aigües del Mediterrani, més càlides, que s’evaporen amb més facilitat i s’emporten els nutrients més enllà de Gibraltar, amb els corrents atlàntics, més freds i amb un índex de salinitat més elevat, que dominen a la superfície. Aquesta mescla ha creat un entorn on sobreviuen més de 1.200 espècies, algunes desaparegudes en altres latituds i moltes d’elles encara en explotació comercial. Una riquesa que també s’estén per dos continents, ja que la plataforma nord-africana també disposa d’excel•lents indrets per a la immersió. Una bona forma de conèixer-los és a través d’alguns dels clubs de busseig de Ceuta (Diving Center Ceuta) i Melilla (Club Ánfora, tel.: 658 038 831). Aquí podrem conèixer un litoral molt ric en vida marina, amb sortides a Alborán, les Chafarinas i altres punts poc coneguts.

Al vessant espanyol, i sense necessitat d’arribar a la zona de cap de Gata-Níjar, un altre dels paradisos del submarinisme al nostre litoral, tenim la possibilitat de submergir-nos a les aigües del Paratge Natural dels Penya-segats de Maro-Cerro Gordo, a la zona limítrofa entre les províncies de Màlaga i Granada. És una zona de cales de difícil accés, de coves submarines i fons escarpats, com davant de la platja de Cantarriján, però d’una gran varietat de fauna submarina: posidònies, esponges, peixos donzella, moles, mol•luscos… També es pot visitar algunes de les restes enfonsades al fons, que s’han convertit en domicili de colònies de corals i altres espècies que ajuden a concedir a tota aquesta reserva submarina un important valor afegit.

© Patronato Provincial de Turismo de Almería. Consellería de Turisme de les Illes Balears, Manu San Félix, Manfre y Manuela Muñoz. Turismo de la Comunidad Valenciana. Parque Nacional de las Islas Atlánticas. Katia Sanz Ochoa, José Luis González. Archivo Fotográfico Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Francesc Tur, Julián Guisado y Toni León.

Descobreix les nostres propostes d'escapades
  • Espanya, un país de castells

    Lluny dels temps de batalles i reconquestes, els castells dónen a conèixer el llegat històric.
  • Top five miradors

    Aquests miradors ens permeten congraciar-nos amb un país que ens segueix sorprenent per la seva singularitat i bellesa.