Avui 20 de febrer ha tingut lloc en el marc de les excavacions de la Vil·la Romana del Pla de l’Horta, l’acte de signatura del conveni de l’1% cultural entre l’alcalde de Sarrià de Ter, sr. Torrent i el director de Red AP-7/AP2 Acesa sr. Camacho, pel finançament de la restauració i museïtzació de la Vil·la Romana per un import de 304,500€. L’acte a més a permès fer una visita guiada pel jaciment on el redactor tècnic del Projecte de Restauració i Museïtzació de la Diputació de Girona sr. Bayona i el director de les excavacions de la Universitat de Girona sr. Palahí, han explicat en què consisteix el projecte finançat per Abertis Autopistas i en quin moment es troben les campanyes d’excavació de la Vil·la.
Abertis Autopistas és el primer operador d’autopistes de peatge al món. A Espanya, gestiona un total de 1.526 quilòmetres d’autopistes, el 59% del total de les vies de peatge del país. Així mateix, participa de forma no majoritària en un total de 245 quilòmetres, a través d’altres concessions d’autopistes i túnels.
En el marc de la seva política de responsabilitat social corporativa i com a mostra del seu compromís amb el territori per on discorren les autopistes que gestiona, Abertis Autopistas té una especial sensibilitat pel patrimoni històric i artístic i pels valors culturals. Per aquest motiu, col·labora amb les principals institucions culturals, sempre de la mà de les Administracions Públiques, amb l’objectiu de fer la cultura més accessible a la ciutadania.
El projecte d’excavació i patrimonialització de la vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter) es va inciar l’any 2008. En el marc d’un projecte de recerca aprovat pel Ministerio de Ciència y Tecnologia, el Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Sarrià de Ter i la Diputació de Girona varen signar un conveni de col·laboració per impulsar la recerca arqueològica del jaciment i la seva patrimonialització.
El jaciment del Pla de l’Horta és una gran vil·la d’època romana amb un llarg període d’existència (entre el s.I aC i el V dC, i amb una continuïtat d’ocupació de l’espai en època visigoda (s.VII dC). Les prospeccions realitzades semblen dibuixar un assentament que podria superar els 8000 metres quadrats de superfície, dels quals actualment se n’han excavat aproximadament un miler. La zona excavada correspon essencialment al sector residencial de l’edifici, on destaquen un conjunt de sales d’aparat, totes elles pavimentades amb mosaics, estructurades a l’entorn d’un pati presidit per un nimfeu monumental. Els darrers anys, a més, s’han començat a localitzar estructures pertanyents a la zona productiva de la vil·la, on destaca un conjunt format per una gran sala de premsat (torcularium) i un conjunt de dipòsits que configuren una gran instal·lació per la producció de vi.
La seva llarga perduració, la seva complexitat i el seu estat de conservació la converteixen, des del punt de vista científic, en un element cabdal per poder entendre i interpretar l’ocupació del territori de l’entorn de la Gerunda (l’actual Girona) en època romana. Es tracta de la vil·la en millor estat de conservació de les descobertes fins ara a l’actual província de Girona i una de les més importants de tota Catalunya. Tant l’estat de conservació de les restes (amb estructures que en alguns punts superen els 2 metres. d’alçada), com la seva riquesa (amb gran quantitat de paviments musius, pintures parietals…) la converteixen no solament en un element de gran importància científica sinó en un valor patrimonial de primer ordre i amb un alt valor didàctic. En aquest fet hi influeix l’estat de conservació ja esmentat, però també la seva ubicació, molt accessible pels potencials visitants. Aquesta importància va ser reconeguda amb la catalogació de la vil·la com a Bé Cultural d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya.
Precisament el seu estat de conservació obliga a una major cura en les tasques de restauració i conservació dels elements recuperats. Les primeres excavacions ja varen posar de manifest la necessitat de crear alguna mena de cobertura per protegir les estructures més delicades (mosaics, paviments, pintures…) de les inclemències meteorològiques. En aquest sentit la construcció d’una coberta que protegeixi la zona central de la vil·la, així com la concepció de la mateixa (creant un espai nítid, amb escassos elements sustentats) ha de constituir un salt qualitatiu essencial pel jaciment. Un cop assegurada la conservació de les estructures una part important de la vil·la es podrà obrir al públic assumint una nova etapa a la qual a la recerca es podrà afegir la difusió d’un jaciment que constitueix, sens dubte, un element patrimonial de primer ordre.